Una aposta clara de reconstrucció nacional.
Després del cicle polític del Procés, hem situat la defensa de la llengua com un dels eixos centrals a partir dels quals construir el subjecte d’alliberament nacional i generar les condicions per a un nou embat en clau independentista. Aquesta aposta neix d’una reflexió crítica sobre les mancances del mateix Procés i, a dia d’avui, cap altra força política ha estat capaç de defensar aquesta línia amb la fermesa necessària perquè esdevingui una aposta clara de reconstrucció nacional.
Llengua, construcció i alliberament nacional
Des de la CUP hem organitzat unes jornades a Sant Pol de Mar, centrades en el paper de la llengua en la construcció nacional i en l’alliberament del nostre poble. Aquestes jornades estan pensades per generar col·lectivament propostes i estratègies, des del convenciment que només fent-ho plegades podrem enfortir una aposta política sòlida en aquest àmbit. Per això, volem que siguin també un espai de trobada, debat i construcció compartida.
El paper de la llengua en la construcció nacional i en l’alliberament del nostre poble.
Hem començat a situar el vincle entre el model econòmic del nostre país i l’amenaça que aquest representa per a la supervivència de la llengua catalana. Tot i que encara ens trobem en una fase inicial, aquest és un dels elements més diferencials de la nostra proposta política, i cal aprofundir-hi per esdevenir-ne referents indiscutibles.
Afirmem que el català és el pal de paller de la nostra cultura i identitat nacional; l’element primordial que ens defineix i ens cohesiona com a poble, que ens fa ser i ens n’atorga consciència. La llengua, que és també una porta oberta i a l’abast de tothom, resulta, per tant, clau per a la construcció i l’alliberament nacional.
Constatem que vivim una situació d’emergència lingüística greu, fruit de l’ocupació dels estats espanyol i francès i la seva acció crònica i sistemàtica d’assimilació cultural. I que tot i prendre formes diverses a cada territori (des de la trampa del bilingüisme a l’impediment de qualsevol oficialitat, passant per la negació de la unitat de la llengua), persegueix un únic objectiu final: la substitució lingüística completa i, amb aquesta, la destrucció del nostre poble com a subjecte polític.
Alertem que el grau de minorització assolit ens aboca a una cruïlla històrica: o ens empoderem i capgirem la tendència, o continuem essent arrossegats cap a una residualització irremeiable. Som a temps de revertir la situació i tenim la força social per aconseguir-ho: ens cal organitzar-la i activar-la des de tots els àmbits i a tot arreu.
Denunciem que durant molt de temps les forces de govern anomenades sobiranistes i independentistes no han estat a l’altura de la situació quan n’han tingut la responsabilitat. En massa casos (per desídia, deixadesa o covardia) ni tan sols han aplicat la normativa lingüística vigent, emparant la vulneració generalitzada de drets lingüístics. Fins i tot, en el context del procés independentista al Principat, van apostar de manera conscient per relegar la qüestió i optar per renúncies polítiques i discursives cabdals, com l’assumpció de l’oficialitat del castellà per al futurible Estat català.
Manifestem que tenim el dret i la necessitat imperiosa d’una educació plenament en català i universal, imprescindible per a la generalització real de la competència i l’expansió de l’ús de la llengua. Contra discursos cofoistes o de renúncia, cal construir-la i defensar-la amb mobilització, formació i sensibilització, recursos, avaluació i acreditació rigoroses i compliment de la normativa. Igualment, cal adaptar l’oferta de cursos per a adults a les necessitats existents, també per als treballadors i a càrrec de l’empresa.
Reivindiquem que el conjunt de les administracions compleixin, d’una vegada per totes, amb les seves obligacions: ja n’hi ha prou de vulneracions de drets lingüístics (sistemàtiques i impunes) a la sanitat, els serveis d’atenció social, la justícia o per part dels cossos policials. També, que facin complir les regulades per a l’empresa privada i incorporin la perspectiva lingüística en tota contractació, subvenció o col·laboració amb agents externs.
Defensem una cultura viva i en català: ni un euro públic més per a la subvenció de creacions en la llengua imposada mentre la pròpia fa aigües. Necessitem polítiques unívoques per a la normalització de la llengua en totes les expressions artístiques i de l’oci, des del suport a la cultura popular a l’impuls de l’audiovisual. Així mateix, reclamem uns mitjans públics autocentrats nacionalment i lingüísticament.
Capgirem un sistema econòmic i social que és letal per la llengua. Prou creixement basat en l’exportació de cada cop més porcs i l’allotjament de cada cop més turistes, en l’enriquiment d’una minoria i la precarització generalitzada, en la segregació social, en la via lliure al rendisme i l’especulació amb l’habitatge... També per la llengua, necessitem justícia social i una economia planificada al servei del poble, que no ens expulsi dels nostres barris i municipis o del país, sinó que ens permeti arrelar-hi i construir futurs dignes.
Felicitem la lluita pels drets lingüístics i per la normalització de la llengua present a tots els territoris dels Països Catalans, ens congratulem de la seva vitalitat renovada i cridem a l’organització i la mobilització permanent. Hem de defensar la llengua a tot arreu, amb tots els accents i en tots els àmbits.
Ens comprometem amb un nou cicle de lluita independentista en què la defensa de la llengua ha de ser motor i un objectiu clau. Perquè sense llengua no hi ha país i sense país no hi ha llibertat. Perquè, alhora, només garantirem un futur en català amb la independència. Lluitem, des de tots els fronts i convençuts que guanyarem, per una llengua viva en una terra lliure.
Sant Pol de Mar, Països Catalans
16 de maig del 2026
